Metodologia

El Pla de Gastronomia té com un dels seus elements més característics la realització de diferents jornades de treball multidisciplinars per copsar de manera participativa l’opinió dels experts de 10 eixos estratègics de la gastronomia amb la finalitat d’identificar els seus reptes, oportunitats i línies d’actuació futures. El pla és un avantprojecte que va néixer amb la voluntat de ser un instrument polític operatiu que ajudés a definir i implementar les polítiques del Govern de Catalunya en aquest sector i impulsar la gastronomia catalana de manera transversal i en totes les seves vessants.

El 2016 es va engegar l’activitat dels primers àmbits en una feina de diagnòstic i el 2018 culminarà amb la visió dels restauradors, el darrer pas de la cadena de valor del fet gastronòmic. Les circumstàncies polítiques viscudes a Catalunya van aturar al llarg del 2017 el Pla de Gastronomia i no ha estat fins el 2018 que s’ha pogut re engegar amb garanties i reforçat per la creació del Consell Català de l’alimentació, impulsat des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.  Aquest posarà les bases per a una nova política alimentària integrant les diferents iniciatives al voltant de la gastronomia i el fet alimentari.

Les diferents jornades de treball multidisciplinars realitzades són:

  • Gastronomia, radiografia d’un sector econòmic.
  • Gastronomia i innovació.
  • Gastronomia i comunicació.
  • Gastronomia i formació.
  • Gastronomia i internacionalització.
  • Gastronomia, nutrició, salut i educació.
  • Gastronomia, identitat i patrimoni.
  • Gastronomia i turisme.
  • Gastronomia i internacionalització
  • Jornada de conclusions en el marc del Fòrum Gastronòmic de Barcelona.

Des d’un punt de vista metodològic, cada sessió de treball del Pla ha comptat amb la participació d’entre 15 i 30 experts en cadascun dels àmbits amb l’objectiu de recollir de manera participativa la seva opinió. Així mateix, s’ha fet una sessió de treball conjunta de posada en comú que ha comptat amb la presència de 150 assistents.

Els diferents simposis han seguit una estructura de treball similar. Més concretament:

  • Presentació dels principals trets diferencials i dades del sector en relació a l’àmbit de treball.
  • Identificació dels principals agents del sector.
  • Identificació i priorització dels reptes i oportunitats del sector.
  • Definició de les línies i propostes d’actuació per potenciar la gastronomia a Catalunya en relació a l’àmbit de treball del simposi.

Així mateix, i per tal de complementar la informació recollida en els simposis d’alguns del àmbits, s’ha procedit a realitzar una segona sessió de treball, en grup reduït, per treballar específicament les línies d’intervenció futures.

Finalment, remarcar que el Pla de Gastronomia de Catalunya no és un document tancat resultat, exclusivament, del conjunt de trobades realitzades al llarg del 2016. Pretén ser un document flexible i dinàmic, amb capacitat per enriquir-se de les aportacions que es puguin realitzar-se des del sector de forma col·lectiva i contínua.